EXPRESSIÓ ORAL I INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distinguir per a una correcta aplicació didàctica. Hi ha dos tipus de comunicacions oral: La comunicació oral autogestionada: hi ha un únic emisor i la comunicació oral plurigestionada: més d'un interlocutor.
La interferencia lingüística, són els canvis en l'estructura d'una llengua ocassionats per la influència d'una segona llengua. La llengua dominant infllueïx mès. Segons el prestigi, la lleialtat lingüística, el nombre de la comunitat lingüística, les interferències seran majors o menors. A mès, el paper dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és molt important. El parlant no s'adona de la interferència ja que és un procés constant i difícil de corregir.
Hi ha 3 formes d'interferències:

• La fónica: elements fònics dins d'una llengua que són pròpies d'una altra.
• Lèxica i semàntica: paraules i llurs significats. Incorporació en la llengua "b" de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua "a". Exemples (adiós, enero, tenedor, jues)
• Morfosintàctica: regles o normes que no són pròpies de l'dioma, per influència del veí s'hi incorporen. Per exemple el canvi de gènere (el costum/la costum).

LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES. LA COMPRENSIÓ ORAL

Les hablitats lingüístiques les classifiquem en dos factors:

• Segons el paper que tinga una persona en el procés de comunicación: les habilitats orals com son escoltar i llegir i les habilitats productives com són parlar i escriure.
• Segons el canal que s´utilitza en el procés de comunicación: les habilitats orals com són parlar i escoltar, i les habilitats escrites com son escriure i llegar.

El discurs oral sol ser: col.loquial e informal, més subjectiu, redundant i obert, amb una sintaxi simple i el lèxic més general i pobre.

Com a situació de comunicació per l'ús d'un determinat canal de transmissió:

• Canal auditiu.
• Percepció successiva dels diversos signes.
• Comunicació espontànea.
• Comunicació immediata.
• Comunicació efímera.
• Utilització de codis no verbals: gestos, espai, conducta,...
• Interacció durant l'emissió del text.
• El context extralingüístic.

 

La comprensió oral: Escoltar, és comprendre un missatge, i per fer-ho em de possar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.

Escoltem: Amb uns objectius determinats, amb unes expectatives concretes del que sentirem.

Escoltar permet la retroalimentació o feedback amb qui parla, a més, escoltant s'activen altres estimuls sensorials (sorolls, olors, aparença).

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERENCIA PER A LES LLENGÜES

Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües?

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a
l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una
escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes,
assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per
universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un
portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma.

 Per què és necessari el Marc?

•  Cal continuar intensificant l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües en els estats membres per tal d’afavorir una més gran mobilitat, una comunicació internacional més eficaç respectant les identitats i la diversitat cultural, un millor accés a la informació, una multiplicació dels intercanvis interpersonals, una millora en les relacions laborals i un augment de la comprensió mútua.
• L’aprenentatge de llengües ha de prosseguir durant tota la vida i convé promoure’l i facilitar-lo en tot el sistema educatiu, des del nivell preescolar fins a l’ensenyament d’adults.
• Convé elaborar un marc de referència europeu per a l’aprenentatge de llengües a tots els nivells, amb la finalitat de: Promoure i facilitar la cooperació entre els organismes educatius de diferents països, assentar, sobre una bona base, el reconeixement recíproc de les qualificacions en llengües i ajudar els aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.

 Què és el PEL? (Portafoli Europeu de les llengües)

El Portfoli Europeu de les llengües és un projecte del Consell d’Europa que té
l’objectiu de promoure la identitat cultural europea i el desenvolupament de
l’entesa mútua entre els pobles de diferents llengües i cultures. També es
proposa fomentar l’aprenentatge autònom d’idiomes i les experiències
interculturals.

LLENGUA I INMIGRACIÓ

En l'escola van arribant multitud d'alumnes d'altres països, i açò afecta el plurilingüisme en les aules. En una sola classe pot a veure gran varietat d'idiomes.

Els centres plurilingües són una realitat, els alumnes arriben des de xicotets i els centres s'han d'adaptar a ells i ells als centres.

La escola te dues opcions:

• La escola s'uneix a la homogeneïtzació lingüística: l'escola té una funció en la transmissió del coneixement del valor de la diversitat lingüística, en el foment de les actituds lingüístiques positives i del respecte a totes les llengües. Per a portar a terme aquesta proposta, hem de tindre una competència plurilingüe (saber i conèixer estratègies per a aprendre una llengua o inclús saber-ne interpretar un altra). És important conèixer la diversitat lingüística, és a dir, els seus processos de aprenentatge i les competències.
• La escola es resisteix a la homogenizació.

Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola:

1) Conèixer la diversitat lingüística.
2) Donar visibilitat a la diversitat lingüística.
3) Incorporar activitats que desperten l'estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística.
4) Tractament integrat de les llengües.
5) La participació del professorat de les matèries no lingüístiques.
Hi ha plans lingüístics com el pla PASE (Pla de integració del alumne estranger), l´alumne passa per fasses amb la finalitat de tenir una competència inicial i facilitar la incorporació al grup al que perteneix. Tindra una durara entre tres i sis mesos durant cuatre hores diàries. A més a més, per portar a terme aquest pla és necessari tindre uns recursos bàsics com són: un aula, un tutor/pare/mare, un professor de PT, un educador i un professor que li faça un seguiment.

 

LLENGUES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

En Espanya sols la llengua castellana és la oficial pero hi ha un Estatus d´Autonomia amb les seues propis llengües com en la Comunitat Valenciana, Caalunya, Galicia, País Basc i les illes Balears.

En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:

• Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
• Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics

la classe estiguérem parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català, model Gallec, model Navarrés i model Basc.

MULTICULTURALITAT E INTERCULTURALITAT

En classe definim els conceptes de multiculturalitat i interculturalitat que són molt importants per al nostre futur docent.

En primer lloc la multiculturalitat és l'existència de moltes cultures dins d'una societat mentres que la interculturalitat és la relació que tenen les llengües entre elles.

En l'escola la diversitat és molt important perquè ens podem trobar molts alumnes de diferents països i cultures.

Es diu que el món s'esta globalitzant això vol dir que s'esta creant una cultura per a tot el món i es considera que constituïx un únic orde social i natural.

Des de l'escola posen tres objectius:

Transmitir valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
Fomentar que la diversitat és un instrument d'aprenentatge i riquesa.
Dotar als alumnes d'anàlisi, valoració i critica de la cultura.

Per a una educación intercultural hi han aquestes propostes:

• La diversitat social i cultural és natural.
• Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
• Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
• Facilitar la experiència no la problemàtica de identitat.
• Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
• Educar en el tractament dels conflictes culturals.

MODELS EDUCATIUS

Els models educatius són programes que intenten aconseguir un ús de les dues llengües per igual, o siga que les persones siguen bilingües i competents. Hi ha tres models educatius: PIP, PEV i PIL.

El PIP és el programa de incorporació progressiva, té com a base la llengua castellana i el valencià s´introdueix a infantil de forma oral i mes tard en primaria de forma escrita. Aquest suposa la introducció de assignatures en valencià.

Despres el PEV és el programa d´educació en valencià i es basa en la llengua valenciana, tot el contrari al PIP. Este model esta basat en xiquets valencianoparlants. Des del principi aquestos parlen en valencià i es va introduint la llengua castellana des del primer momento.

El PIL és el programa de immersió lingüística i aquest és basa en les persones castellanoparlants, en llocs on el valencia no és llengua majoritaria i on no s´utilitza en cap ambit d´ús. Els xiquets podem adquirir a l´escola una competencia lingüística que no es l´habitual com és el valencià.