MULTICULTURALITAT E INTERCULTURALITAT

En classe definim els conceptes de multiculturalitat i interculturalitat que són molt importants per al nostre futur docent.

En primer lloc la multiculturalitat és l'existència de moltes cultures dins d'una societat mentres que la interculturalitat és la relació que tenen les llengües entre elles.

En l'escola la diversitat és molt important perquè ens podem trobar molts alumnes de diferents països i cultures.

Es diu que el món s'esta globalitzant això vol dir que s'esta creant una cultura per a tot el món i es considera que constituïx un únic orde social i natural.

Des de l'escola posen tres objectius:

Transmitir valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
Fomentar que la diversitat és un instrument d'aprenentatge i riquesa.
Dotar als alumnes d'anàlisi, valoració i critica de la cultura.

Per a una educación intercultural hi han aquestes propostes:

• La diversitat social i cultural és natural.
• Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
• Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
• Facilitar la experiència no la problemàtica de identitat.
• Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
• Educar en el tractament dels conflictes culturals.

MODELS EDUCATIUS

Els models educatius són programes que intenten aconseguir un ús de les dues llengües per igual, o siga que les persones siguen bilingües i competents. Hi ha tres models educatius: PIP, PEV i PIL.

El PIP és el programa de incorporació progressiva, té com a base la llengua castellana i el valencià s´introdueix a infantil de forma oral i mes tard en primaria de forma escrita. Aquest suposa la introducció de assignatures en valencià.

Despres el PEV és el programa d´educació en valencià i es basa en la llengua valenciana, tot el contrari al PIP. Este model esta basat en xiquets valencianoparlants. Des del principi aquestos parlen en valencià i es va introduint la llengua castellana des del primer momento.

El PIL és el programa de immersió lingüística i aquest és basa en les persones castellanoparlants, en llocs on el valencia no és llengua majoritaria i on no s´utilitza en cap ambit d´ús. Els xiquets podem adquirir a l´escola una competencia lingüística que no es l´habitual com és el valencià.

 

 

 

 

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La passada setmana hem parlat sobre la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana, la professora ens va repartir uns folis on teniem que possar el que ja sabiem abans de l´explicació, el que sabiem despres i mes tard reflexionar sobre tot el que hem donat.

Abans de tot collins sàvia que a la Comunitat Valenciana, fins fa dos anys, hi havia dos cadenes de televisió que parlaben en valencià com són Canal 9 i Punt 2. En l´estat la majoria dels mitjans parlaven en castella perque era la llengua dominant.

A partir de l´explicacio ja sàvia que hi havien quatre diaris, pertanyents a la cadena governamental premsa del moviment (Llevant, Jornada, Informació, i Mediterrani) . El desenvolupament de la ràdio i la televisió és superior a la premsa escrita en 1976. Els emissions diaries de mitja hora de l´informatiu Aitana (TVE) al País València, s´introdueix l´ús del València. A la ràdio el programa De Dalt a Baix fou el primer programa integrament a valència. El diari ¨Les provincies¨va ser la principal critica del catalanisme. Per part del PP no hi havia capa ajuda als publicacions a valència i no contavem en un diari escrit nomes en valencià.
Jo vaig pensar que els mitjans de comunicacio en la nostra ciutat deurien ser en valencià com passava fins fa poc i aixi la gent no perguera l´habit de parlar la nostra llengua i també molts de nosaltres ens sentírem agust coneixer el que passa al mont des de la nostra llengua.

Defensem la llengua

Molt bé el caloret i les gracietes sobre el tema i tal, però ja comenca a cansar un poco la cosa.
Que les cagades de Rita no servisquen per estigmatitzar més la nostra llengua. Que els nous valencians no tinguen vergonya de parlas-la i engañar-se per aprendre. Que la ignorancia dels que ens governen no banalitze la crua realitat de la persecució cultural del nostre poble. Que no es jugué més amb la nostra dignitat com a país.
Ni caloret ni Hòsties! Per unes falles populars, critiques i en valencià!

LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

Les normes de Castelló o normes del 32, es un acord que signaven a Castelló de la Plana l´any 1932 a proposta de la societat Castellonenca de Cultura. Aquest certificava l´adopció amb lleus matisos de la reforma ortográfica empresa al Principat per l´Institut d´Estudis Catalans amb Pompeu Fabra al capdavant.


Lluís Revest s'ocuparia de la redacció de les Normes, un procés en el qual també va col·laborar Carles Salvador. Les Normes Ortogràfiques que van resultar d'aquest procés signifiquen «l'acceptació de la normativa fabriana adaptada a la realitat valenciana», com diu Climent: les Normes han esdevingut, d'aquesta manera, el símbol de l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià, el sud del domini lingüístic català. El 21 de desembre del 1932 va ser la data simbòlica que es va escollir per a la signatura d'aquest gran pacte entre entitats, publicacions i personalitats del món cultural valencià.

Les «Normes de Castelló» són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric, i és en aquest sentit que les interpretem i les reivindiquem des de Castelló per la llengua.

LA LLENGUA

En la primera setmana em apress conceptes del llenguatge com l'estructura lingüística (fonètica, fonología,lèxic, regles ortografiques i morfosintactiques, etc) i l´ús lingüístic que és el fet mateix d´usar una llengua en la pràctica per comunicar-nos socialment.

El termet de la sociolingüística és una disciplina que s´encarrega d´estudiar els condicions d´existencia d´una llengua. D´altra banda parlarem del monolingüisme i en contraposicio el bilingüisme. El monolingüísme és l´existencia d´una única llengua i que et dos tipus com son el bilingüisme individual i social, amb este termet el relacionarem amb els lengues minoritaries i minoritzades. El bilingüisme és la situació en què els llengues en contacte son nomes dues, hi ha diferents classes de bilingüisme com son: individual, territorial i social.

Per últim, parlarem de la diglòssia que és un estudi que parteix d´una situacio en què coexisteixen dues varietats duna mateixa llengua. La normalització fa referència a la cohesió d´una llengua en una comunitat lingüística i la normavilització ens dona les bases de com usar-la (normes, lleis).

            

           

     

la vida pot ser meravellosa

Primer dia amb el bloc i amb aquesta il·lusionant assignatura que fem en la facultat de magisteri.

PER SEMPRE EL VALENCIÀ CF