EXPOSICIONS

Els últims dies de classe s'han dedicat a exposar els grups sobre activitats per a fomentar l'expressió oral en valencià per a alumnes de primària.
El meu grup hem proposat una activitat de doblatge de pel·lícules infantils, els xiquets començarien doblegant davall un guió ja fet i mes tard i de manera improvisada haurien de posar-li veu a la pel·lícula.

 

 

 

 

 

 

FI

 

TÈCNIQUES PER AL TREBALL EN GRUP

Nosaltres hem triat estes dos tècniques de treball en grup perquè ens pareixen que es treballa d'una manera mes eficaç. Aquestes dues són:

• Xiuxiueig ¨Buzz groups¨, consisteix en permetre que els assistents, després d´una explicació magistral, que dialoguen entre sí un breu espai de temps a fi que puguen donar-se compte si han entés les explicacions i són capacos de resumir-les. El docent comunica que va a utilizar la técnica per poder posteriorment aclarar dubtes o iniciar un debat. Dona la consigna que estudiant es gire cap al company que tè al costat i comente allò que s´ha explicat durant 5 minuts. Despres es posa en comú.
• Fem divisions, es tracta de dividir un tema en tants parts com grups es confeccionen. Cada grup n´estudia una part i un alumne de cada grup que els composa l´exposa al gran grup. Els objectius són aconseguir apronfundir en tots els aspectos d´un tema mitjancant la cooperación, demostrar que el resultat positiu depén de tots i afavorir la participación i l´assumpció de responsabilitats en el desenvolupament de la classe.

EXPRESSIÓ ORAL I INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distinguir per a una correcta aplicació didàctica. Hi ha dos tipus de comunicacions oral: La comunicació oral autogestionada: hi ha un únic emisor i la comunicació oral plurigestionada: més d'un interlocutor.
La interferencia lingüística, són els canvis en l'estructura d'una llengua ocassionats per la influència d'una segona llengua. La llengua dominant infllueïx mès. Segons el prestigi, la lleialtat lingüística, el nombre de la comunitat lingüística, les interferències seran majors o menors. A mès, el paper dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és molt important. El parlant no s'adona de la interferència ja que és un procés constant i difícil de corregir.
Hi ha 3 formes d'interferències:

• La fónica: elements fònics dins d'una llengua que són pròpies d'una altra.
• Lèxica i semàntica: paraules i llurs significats. Incorporació en la llengua "b" de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua "a". Exemples (adiós, enero, tenedor, jues)
• Morfosintàctica: regles o normes que no són pròpies de l'dioma, per influència del veí s'hi incorporen. Per exemple el canvi de gènere (el costum/la costum).

LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES. LA COMPRENSIÓ ORAL

Les hablitats lingüístiques les classifiquem en dos factors:

• Segons el paper que tinga una persona en el procés de comunicación: les habilitats orals com son escoltar i llegir i les habilitats productives com són parlar i escriure.
• Segons el canal que s´utilitza en el procés de comunicación: les habilitats orals com són parlar i escoltar, i les habilitats escrites com son escriure i llegar.

El discurs oral sol ser: col.loquial e informal, més subjectiu, redundant i obert, amb una sintaxi simple i el lèxic més general i pobre.

Com a situació de comunicació per l'ús d'un determinat canal de transmissió:

• Canal auditiu.
• Percepció successiva dels diversos signes.
• Comunicació espontànea.
• Comunicació immediata.
• Comunicació efímera.
• Utilització de codis no verbals: gestos, espai, conducta,...
• Interacció durant l'emissió del text.
• El context extralingüístic.

 

La comprensió oral: Escoltar, és comprendre un missatge, i per fer-ho em de possar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.

Escoltem: Amb uns objectius determinats, amb unes expectatives concretes del que sentirem.

Escoltar permet la retroalimentació o feedback amb qui parla, a més, escoltant s'activen altres estimuls sensorials (sorolls, olors, aparença).

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERENCIA PER A LES LLENGÜES

Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües?

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a
l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una
escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes,
assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per
universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un
portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma.

 Per què és necessari el Marc?

•  Cal continuar intensificant l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües en els estats membres per tal d’afavorir una més gran mobilitat, una comunicació internacional més eficaç respectant les identitats i la diversitat cultural, un millor accés a la informació, una multiplicació dels intercanvis interpersonals, una millora en les relacions laborals i un augment de la comprensió mútua.
• L’aprenentatge de llengües ha de prosseguir durant tota la vida i convé promoure’l i facilitar-lo en tot el sistema educatiu, des del nivell preescolar fins a l’ensenyament d’adults.
• Convé elaborar un marc de referència europeu per a l’aprenentatge de llengües a tots els nivells, amb la finalitat de: Promoure i facilitar la cooperació entre els organismes educatius de diferents països, assentar, sobre una bona base, el reconeixement recíproc de les qualificacions en llengües i ajudar els aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.

 Què és el PEL? (Portafoli Europeu de les llengües)

El Portfoli Europeu de les llengües és un projecte del Consell d’Europa que té
l’objectiu de promoure la identitat cultural europea i el desenvolupament de
l’entesa mútua entre els pobles de diferents llengües i cultures. També es
proposa fomentar l’aprenentatge autònom d’idiomes i les experiències
interculturals.

LLENGUA I INMIGRACIÓ

En l'escola van arribant multitud d'alumnes d'altres països, i açò afecta el plurilingüisme en les aules. En una sola classe pot a veure gran varietat d'idiomes.

Els centres plurilingües són una realitat, els alumnes arriben des de xicotets i els centres s'han d'adaptar a ells i ells als centres.

La escola te dues opcions:

• La escola s'uneix a la homogeneïtzació lingüística: l'escola té una funció en la transmissió del coneixement del valor de la diversitat lingüística, en el foment de les actituds lingüístiques positives i del respecte a totes les llengües. Per a portar a terme aquesta proposta, hem de tindre una competència plurilingüe (saber i conèixer estratègies per a aprendre una llengua o inclús saber-ne interpretar un altra). És important conèixer la diversitat lingüística, és a dir, els seus processos de aprenentatge i les competències.
• La escola es resisteix a la homogenizació.

Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola:

1) Conèixer la diversitat lingüística.
2) Donar visibilitat a la diversitat lingüística.
3) Incorporar activitats que desperten l'estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística.
4) Tractament integrat de les llengües.
5) La participació del professorat de les matèries no lingüístiques.
Hi ha plans lingüístics com el pla PASE (Pla de integració del alumne estranger), l´alumne passa per fasses amb la finalitat de tenir una competència inicial i facilitar la incorporació al grup al que perteneix. Tindra una durara entre tres i sis mesos durant cuatre hores diàries. A més a més, per portar a terme aquest pla és necessari tindre uns recursos bàsics com són: un aula, un tutor/pare/mare, un professor de PT, un educador i un professor que li faça un seguiment.

 

LLENGUES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

En Espanya sols la llengua castellana és la oficial pero hi ha un Estatus d´Autonomia amb les seues propis llengües com en la Comunitat Valenciana, Caalunya, Galicia, País Basc i les illes Balears.

En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:

• Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
• Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics

la classe estiguérem parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català, model Gallec, model Navarrés i model Basc.

MULTICULTURALITAT E INTERCULTURALITAT

En classe definim els conceptes de multiculturalitat i interculturalitat que són molt importants per al nostre futur docent.

En primer lloc la multiculturalitat és l'existència de moltes cultures dins d'una societat mentres que la interculturalitat és la relació que tenen les llengües entre elles.

En l'escola la diversitat és molt important perquè ens podem trobar molts alumnes de diferents països i cultures.

Es diu que el món s'esta globalitzant això vol dir que s'esta creant una cultura per a tot el món i es considera que constituïx un únic orde social i natural.

Des de l'escola posen tres objectius:

Transmitir valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
Fomentar que la diversitat és un instrument d'aprenentatge i riquesa.
Dotar als alumnes d'anàlisi, valoració i critica de la cultura.

Per a una educación intercultural hi han aquestes propostes:

• La diversitat social i cultural és natural.
• Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
• Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
• Facilitar la experiència no la problemàtica de identitat.
• Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
• Educar en el tractament dels conflictes culturals.

MODELS EDUCATIUS

Els models educatius són programes que intenten aconseguir un ús de les dues llengües per igual, o siga que les persones siguen bilingües i competents. Hi ha tres models educatius: PIP, PEV i PIL.

El PIP és el programa de incorporació progressiva, té com a base la llengua castellana i el valencià s´introdueix a infantil de forma oral i mes tard en primaria de forma escrita. Aquest suposa la introducció de assignatures en valencià.

Despres el PEV és el programa d´educació en valencià i es basa en la llengua valenciana, tot el contrari al PIP. Este model esta basat en xiquets valencianoparlants. Des del principi aquestos parlen en valencià i es va introduint la llengua castellana des del primer momento.

El PIL és el programa de immersió lingüística i aquest és basa en les persones castellanoparlants, en llocs on el valencia no és llengua majoritaria i on no s´utilitza en cap ambit d´ús. Els xiquets podem adquirir a l´escola una competencia lingüística que no es l´habitual com és el valencià.

 

 

 

 

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La passada setmana hem parlat sobre la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana, la professora ens va repartir uns folis on teniem que possar el que ja sabiem abans de l´explicació, el que sabiem despres i mes tard reflexionar sobre tot el que hem donat.

Abans de tot collins sàvia que a la Comunitat Valenciana, fins fa dos anys, hi havia dos cadenes de televisió que parlaben en valencià com són Canal 9 i Punt 2. En l´estat la majoria dels mitjans parlaven en castella perque era la llengua dominant.

A partir de l´explicacio ja sàvia que hi havien quatre diaris, pertanyents a la cadena governamental premsa del moviment (Llevant, Jornada, Informació, i Mediterrani) . El desenvolupament de la ràdio i la televisió és superior a la premsa escrita en 1976. Els emissions diaries de mitja hora de l´informatiu Aitana (TVE) al País València, s´introdueix l´ús del València. A la ràdio el programa De Dalt a Baix fou el primer programa integrament a valència. El diari ¨Les provincies¨va ser la principal critica del catalanisme. Per part del PP no hi havia capa ajuda als publicacions a valència i no contavem en un diari escrit nomes en valencià.
Jo vaig pensar que els mitjans de comunicacio en la nostra ciutat deurien ser en valencià com passava fins fa poc i aixi la gent no perguera l´habit de parlar la nostra llengua i també molts de nosaltres ens sentírem agust coneixer el que passa al mont des de la nostra llengua.

Defensem la llengua

Molt bé el caloret i les gracietes sobre el tema i tal, però ja comenca a cansar un poco la cosa.
Que les cagades de Rita no servisquen per estigmatitzar més la nostra llengua. Que els nous valencians no tinguen vergonya de parlas-la i engañar-se per aprendre. Que la ignorancia dels que ens governen no banalitze la crua realitat de la persecució cultural del nostre poble. Que no es jugué més amb la nostra dignitat com a país.
Ni caloret ni Hòsties! Per unes falles populars, critiques i en valencià!

LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

Les normes de Castelló o normes del 32, es un acord que signaven a Castelló de la Plana l´any 1932 a proposta de la societat Castellonenca de Cultura. Aquest certificava l´adopció amb lleus matisos de la reforma ortográfica empresa al Principat per l´Institut d´Estudis Catalans amb Pompeu Fabra al capdavant.


Lluís Revest s'ocuparia de la redacció de les Normes, un procés en el qual també va col·laborar Carles Salvador. Les Normes Ortogràfiques que van resultar d'aquest procés signifiquen «l'acceptació de la normativa fabriana adaptada a la realitat valenciana», com diu Climent: les Normes han esdevingut, d'aquesta manera, el símbol de l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià, el sud del domini lingüístic català. El 21 de desembre del 1932 va ser la data simbòlica que es va escollir per a la signatura d'aquest gran pacte entre entitats, publicacions i personalitats del món cultural valencià.

Les «Normes de Castelló» són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric, i és en aquest sentit que les interpretem i les reivindiquem des de Castelló per la llengua.

LA LLENGUA

En la primera setmana em apress conceptes del llenguatge com l'estructura lingüística (fonètica, fonología,lèxic, regles ortografiques i morfosintactiques, etc) i l´ús lingüístic que és el fet mateix d´usar una llengua en la pràctica per comunicar-nos socialment.

El termet de la sociolingüística és una disciplina que s´encarrega d´estudiar els condicions d´existencia d´una llengua. D´altra banda parlarem del monolingüisme i en contraposicio el bilingüisme. El monolingüísme és l´existencia d´una única llengua i que et dos tipus com son el bilingüisme individual i social, amb este termet el relacionarem amb els lengues minoritaries i minoritzades. El bilingüisme és la situació en què els llengues en contacte son nomes dues, hi ha diferents classes de bilingüisme com son: individual, territorial i social.

Per últim, parlarem de la diglòssia que és un estudi que parteix d´una situacio en què coexisteixen dues varietats duna mateixa llengua. La normalització fa referència a la cohesió d´una llengua en una comunitat lingüística i la normavilització ens dona les bases de com usar-la (normes, lleis).

            

           

     

la vida pot ser meravellosa

Primer dia amb el bloc i amb aquesta il·lusionant assignatura que fem en la facultat de magisteri.

PER SEMPRE EL VALENCIÀ CF