29/05/2015
OPINIÓ D´ALBER RIVERA DE LA LLENGUA VALENCIANA
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha defés este dijous durant una conferència a València la normalització institucional del bilingüisme en aquelles comunitats, com la valenciana, amb una llengua pròpia, de manera que es garantisquen els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, ha instat a "dejar de tirar-nos la llengua per la cabeza" com a arma política.
Així s'ha pronunciat Rivera en Nova Economia Forum, on ha recordat que la Constitució establix l'obligatorietat de "proteger les llengües cooficiales". "Estoy absolutament convençut del bilingüisme oficial en les institucions, en l'escola; venge d'una terra on només hi ha una llengua en l'escola, en les institucions i el Parlamento", ha lamentat.
Enfront d'això ha apostat per la normalització del bilingüisme, com va dir Adolfo Suárez, "haciendo normal en les institucions el que és normal en la calle". "Respeto molt els debats entre filòlegs, no sóc filòleg i no pretenc entrar (en el debat) ; he llegit de tot, hi ha qui defén una cosa i la contrària, no entraré en eso", hi ha assenyalat en referència al valencià i el català.
25/05/2015
Per ultime una notícia d'actualitat de política que afecta el país valència...
El País Valencià
Vaig escriure aquest editorial el maig del 2007 i el reivindique avui: 'L'alternativa valenciana comença a dibuixar-se, doncs, d'una manera molt incipient encara, però ferma, de la mà del potent nacionalisme cultural, de les plataformes reivindicatives, de l'ascens d'una generació jove que esborrona en la seua rotunditat.' El reivindique per a recordar una obvietat: fa anys que era evident al carrer que el valencianisme construïa l'alternativa que diumenge va esclatar amb tota la força guiada per Compromís. Calia només una generació de polítics que fossen capaços de traduir tot això en realitat, i ja la tenim. Sortosament. De totes les coses, molt importants, que van passar diumenge, aquesta és la de més transcendència històrica.
El País Valencià ha renascut, precisament perquè tots aquests terribles anys es mantenia viu, aguantant amb coratge totes les maltempsades. Des de la derrota d'Almansa, el País Valencià no s'havia reconegut mai com ho ha fet aquest inoblidable 24 de maig. Ara començarà una era nova, que serà dura perquè la dreta espanyolista mirarà de portar la màxima tensió a la societat, però que serà diferent de tot allò que hem viscut. El País Valencià ha resistit molt més que ningú no podia suposar. Imagineu-vos, doncs, on podem arribar amb les institucions a favor.
21/05/2015
Escola Valenciana, Albert Jané i Cerveses Moritz, finalistes del II Premi Martí Gasull i Roig
Després d'un procés de deliberació, els 7 membres del jurat del II Premi Martí Gasull i Roig han escollit els tres finalistes. Són Escola Valenciana, el lingüista i ànima de la revista Cavall Fort Albert Jané i l'empresa Cerveses Moritz. Ja podeu votar el vostre candidat a la web oficial del premi!
Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la Llengua, és una entitat cívica formada per 29 associacions comarcals. El principal objectiu de l'entitat és la normalització lingüística en tots els àmbits d'ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià.
Albert Jané és gramàtic, traductor i dinamitzador de la literatura infantil i juvenil en català. Ha estat redactor, corrector i director de la revista Cavall Fort. La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997) i el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana (2010). Actualment és soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Cerveses Moritz ha demostrat el seu compromís amb la llengua catalana des de la normalitat del seu ús. El català és la llengua d'ús corporativa i això es tradueix, entre d'altres, en la publicitat i en l'etiquetatge dels seus productes. D'aquesta manera, Moritz és exemple de bones pràctiques en la introducció de la llengua catalana a l'àmbit socioeconòmic. Fundada el 1856 per l'alsacià Louis Moritz Trautmann. Després d'un parèntesi de tres dècades, el 2004 una Moritz renovada tornaria a rellançar la marca. A Barcelona, el 2009 reobria el clàssic Bar Velódromo i el 2011 s'obrien de nou les portes de la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni.
14/05/2015
Albert Jané és gramàtic, traductor i dinamitzador de la literatura infantil i juvenil en català. Ha estat redactor, corrector i director de la revista Cavall Fort. La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997) i el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana (2010). Actualment és soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Cerveses Moritz ha demostrat el seu compromís amb la llengua catalana des de la normalitat del seu ús. El català és la llengua d'ús corporativa i això es tradueix, entre d'altres, en la publicitat i en l'etiquetatge dels seus productes. D'aquesta manera, Moritz és exemple de bones pràctiques en la introducció de la llengua catalana a l'àmbit socioeconòmic. Fundada el 1856 per l'alsacià Louis Moritz Trautmann. Després d'un parèntesi de tres dècades, el 2004 una Moritz renovada tornaria a rellançar la marca. A Barcelona, el 2009 reobria el clàssic Bar Velódromo i el 2011 s'obrien de nou les portes de la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni.
14/05/2015
El català suma 1,4 milions de nous parlants en els darrers deu anys
Plataforma per la Llengua assegura en un informe que la llengua gaudeix de bona salut
El català suma 1,4 milions de parlants en els darrers deu anys. És una de la dades destacades de l'informe que ha presentat Plataforma per la Llengua aquest dimecres. Assegura que llengua catalana gaudeix de bona salut i es troba en ple creixement. També situa la comprensió en "índexs més alts que mai".
La Plataforma considera que una de les assignatures pendents continua sent passar del coneixement a l'ús habitual, ja que a Catalunya el 80% dels residents sap parlar català, però només un 36% el té com a llengua habitual.
L'entitat celebra que el català "no para de créixer" entre la població immigrant, ja que un 82% d'estrangers entén el català, un 52% el sap llegir i un 36% el sap parlar, a més que un 65% dels estrangers residents a Catalunya afirma que vol millorar els seus coneixements de català.
Entre sectors, la Plataforma ha remarcat la bona salut del català en àmbits com les noves tecnologies, amb la seva inclusió en els principals fabricants de 'smartphones' i en els navegadors d'Internet, i els mitjans de comunicació, especialment els diaris digitals en català i la ràdio generalista.
No obstant això, ha contraposat les mancances que encara té en àmbits com l'empresa, on només un 10% dels productes de fabricant distribuïts a Catalunya incorporen el català en l'etiquetatge, i la justícia, on per vuitè any consecutiu baixa el nombre es sentències i se situa en el 12%.
Respecte a les pròximes eleccions locals i autonòmiques del 24 de maig, ha demanat als "partits amb traducció democràtica" de la Comunitat Valenciana, Aragó i Balears que expliquin les seves mesures per evitar la discriminació del català, i als de Catalunya mesures sobre com millorar la situació del català en els seus municipis.
La Plataforma considera que una de les assignatures pendents continua sent passar del coneixement a l'ús habitual, ja que a Catalunya el 80% dels residents sap parlar català, però només un 36% el té com a llengua habitual.
L'entitat celebra que el català "no para de créixer" entre la població immigrant, ja que un 82% d'estrangers entén el català, un 52% el sap llegir i un 36% el sap parlar, a més que un 65% dels estrangers residents a Catalunya afirma que vol millorar els seus coneixements de català.
Entre sectors, la Plataforma ha remarcat la bona salut del català en àmbits com les noves tecnologies, amb la seva inclusió en els principals fabricants de 'smartphones' i en els navegadors d'Internet, i els mitjans de comunicació, especialment els diaris digitals en català i la ràdio generalista.
No obstant això, ha contraposat les mancances que encara té en àmbits com l'empresa, on només un 10% dels productes de fabricant distribuïts a Catalunya incorporen el català en l'etiquetatge, i la justícia, on per vuitè any consecutiu baixa el nombre es sentències i se situa en el 12%.
Respecte a les pròximes eleccions locals i autonòmiques del 24 de maig, ha demanat als "partits amb traducció democràtica" de la Comunitat Valenciana, Aragó i Balears que expliquin les seves mesures per evitar la discriminació del català, i als de Catalunya mesures sobre com millorar la situació del català en els seus municipis.
29/04/2015
Mitjans de comunicació en valencià, cap a on creixem?
De vegades, l’arbrat ens impedeix veure el bosc. El tancament al novembre de 2013 del gran arbre dels mitjans de comunicació valencians, RTVV, ha alçat un boira espessa que dificulta veure amb claredat el conjunt de la gran desfeta que han patit els petits mitjans des de l’inici de la crisi.
No hi ha xifres oficials ni cap estudi sobre l’impacte de la crisi en la comunicació valenciana. Disposem sols d’informacions disperses de la Unió de Periodistes Valencians i de professionals independents. S’estima que, comptant RTVV, de 2008 fins a 2014 han tancat uns 40 mitjans de comunicació i han sigut acomiadats vora 2.000 professionals de la comunicació. Les conseqüències de les polítiques neoliberals sobre el sistema comunicatiu valencià han estat de bon tros les pitjors de l’Estat. En cap altra comunitat autònoma ha deixat d’emetre la seua radiotelevisió regional ni han tancat tants mitjans en llengua pròpia, ni el fiascode la TDT ha causat tanta destrossa en la televisió local.
De fet, el sector de la comunicació en valencià és el que més ha sofert. Entre 2008 i 2014, en terres valencianes han tancat ofegats per la crisi i decisions polítiques injustes almenys 25 mitjans privats i públics en valencià. A més de la desaparició de les ones de TV3 i Catalunya Ràdio i el tancament de RTVV pel Consell, han tancat televisions emblemàtiques valencianes com Info TV i Gandia TV, periòdics comarcals de dilatada trajectòria com Crònica de la Vall d’Albaida, El Cresol de l’Horta, Quinze Dies de la Safor o Papers de l’Horta, així com periòdics gratuïts i digitals, revistes culturals com Eines i Silenci, i fins i tot ràdios locals municipals professionalitzades com Aldaia Ràdio.
Però la comunicació en valencià ja patia molt abans de la crisi una situació de marginació conscient per part del Consell. Des de la Generalitat i sectors de l’alta economia i política valenciana no es considera l’establiment d’un mercat mediàtic en valencià com un pilar indispensable de la normalització de la llengua i de la reconstrucció nacional del país i, per tant, una necessitat d’unes polítiques públiques encaminades a la preservació i promoció dels mitjans en llengua pròpia.
Passats més de 30 anys de l’establiment de l’autonomia i de la LUEV, els mitjans en valencià no han aconseguit la normalització en el mercat i no han sigut determinants en el procés de recuperació de la llengua. El desenvolupament dels mèdia en valencià s’ha fet espontani, mancat d’una ajuda institucional planificada i sotmès a tota classe d’entrebancs polítics i econòmics.
A hores d’ara tenim poc més d’un centenar de mitjans, tots ells petits i la immensa majoria en precarietat econòmica. Amb tot, els àmbits on la comunicació en la nostra llengua està més viva són la premsa especialitzada de temàtica diversa (30 publicacions de reconegut prestigi) i els mitjans digitals (89 cibermitjans, entre els quals hi ha 47 diaris de proximitat). Però no ens enganyem, el sector és molt feble encara; els mitjans electrònics, per exemple, representen el 19% del total dels cibermitajans valencians.
La comunicació en valencià necessita urgentment d’un pla que faça reviscolar un sector subaltern i castigat pel poder. Volem una dieta mediàtica valenciana que contemple seriosament la comunicació en llengua pròpia. Demanem a les Corts Valencianes i al Consell autonòmic que isquen de les eleccions del 24 de maig unes polítiques públiques de suport als mitjans en valencià. És possible eixir d’entre les cordes de la inanició si s’apliquen polítiques adequades i coherents des de la Generalitat.
Tot seguit exposem un decàleg d’idees i propostes que podrien aplicar-se:
1. El futur de la comunicació en valencià passa, en primer lloc, per iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en l’àrea dels mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001 signat per tots els grups polítics a les Corts Valencianes i que no s’ha portat a cap. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural i una eina de normalització de la llengua que cal protegir, potenciar i preservar.
2. Cal desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat. Una política que duga a terme, entre altres accions, la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per la reobertura de RTVV amb els criteris de qualitat, pluralisme i valencianització total dels seus continguts que contempla la ILP per la recuperació de la ràdio i televisió valencianes, signada per vora 90.000 valencians.
3. Potenciar l’audiovisual en valencià. Creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i d’un Consell de l’Audiovisual Valencià, així com desplegament de recursos econòmics, legislació i els organismes que siguen necessaris per enfortir aquest sector.
4. Potenciar el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques d’ajudes econòmiques de suport a la llengua desenvolupades des de la Generalitat, diputacions i ajuntaments.
5. Crear xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, consorcis públics de TDT i portals web, i una agència valenciana de notícies en llengua autòctona. Afavorir l’existència i la creació de mitjans de comunicació comunitaris, també anomenats del tercer sector.
6. Recuperar l’espai de comunicació compartit amb altres comunitats autònomes mitjançant acords de reciprocitat entre la Generalitat valenciana i els governs de Catalunya i Balears (i fins i tot d’Andorra) per veure i escoltar totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió en llengua pròpia.
7. Que la Generalitat fixe uns criteris jurídics i polítics (amb legislació i reglaments) per mitigar la dependència mediàtica en castellà, sobretot dels sectors radiofònic i televisiu, tot establint un marc favorable per als operadors i les empreses que empren el valencià.
8. Fer visibles els mitjans de comunicació en valencià. Crear un quiosc a internet on es puga accedir a tots els mitjans existents. Crear igualment un observatori de mitjans amb les universitats valencianes per quantificar els mitjans existents, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i finalment a plantejar estratègies.
9. Potenciar l’estàndard del valencià oral proposat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià, editat en 2011, tant per a la futura RTVV (que cal reobrir amb criteris de qualitat i racionalització econòmica) com per al sector de la ràdio i la televisió local i comarcal.
10. I finalment, elaboració d’un pla autonòmic de la TDT per tal de reconstruir el sector de la televisió digital local cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua autòctona.
No hi ha xifres oficials ni cap estudi sobre l’impacte de la crisi en la comunicació valenciana. Disposem sols d’informacions disperses de la Unió de Periodistes Valencians i de professionals independents. S’estima que, comptant RTVV, de 2008 fins a 2014 han tancat uns 40 mitjans de comunicació i han sigut acomiadats vora 2.000 professionals de la comunicació. Les conseqüències de les polítiques neoliberals sobre el sistema comunicatiu valencià han estat de bon tros les pitjors de l’Estat. En cap altra comunitat autònoma ha deixat d’emetre la seua radiotelevisió regional ni han tancat tants mitjans en llengua pròpia, ni el fiascode la TDT ha causat tanta destrossa en la televisió local.
De fet, el sector de la comunicació en valencià és el que més ha sofert. Entre 2008 i 2014, en terres valencianes han tancat ofegats per la crisi i decisions polítiques injustes almenys 25 mitjans privats i públics en valencià. A més de la desaparició de les ones de TV3 i Catalunya Ràdio i el tancament de RTVV pel Consell, han tancat televisions emblemàtiques valencianes com Info TV i Gandia TV, periòdics comarcals de dilatada trajectòria com Crònica de la Vall d’Albaida, El Cresol de l’Horta, Quinze Dies de la Safor o Papers de l’Horta, així com periòdics gratuïts i digitals, revistes culturals com Eines i Silenci, i fins i tot ràdios locals municipals professionalitzades com Aldaia Ràdio.
Però la comunicació en valencià ja patia molt abans de la crisi una situació de marginació conscient per part del Consell. Des de la Generalitat i sectors de l’alta economia i política valenciana no es considera l’establiment d’un mercat mediàtic en valencià com un pilar indispensable de la normalització de la llengua i de la reconstrucció nacional del país i, per tant, una necessitat d’unes polítiques públiques encaminades a la preservació i promoció dels mitjans en llengua pròpia.
Passats més de 30 anys de l’establiment de l’autonomia i de la LUEV, els mitjans en valencià no han aconseguit la normalització en el mercat i no han sigut determinants en el procés de recuperació de la llengua. El desenvolupament dels mèdia en valencià s’ha fet espontani, mancat d’una ajuda institucional planificada i sotmès a tota classe d’entrebancs polítics i econòmics.
A hores d’ara tenim poc més d’un centenar de mitjans, tots ells petits i la immensa majoria en precarietat econòmica. Amb tot, els àmbits on la comunicació en la nostra llengua està més viva són la premsa especialitzada de temàtica diversa (30 publicacions de reconegut prestigi) i els mitjans digitals (89 cibermitjans, entre els quals hi ha 47 diaris de proximitat). Però no ens enganyem, el sector és molt feble encara; els mitjans electrònics, per exemple, representen el 19% del total dels cibermitajans valencians.
La comunicació en valencià necessita urgentment d’un pla que faça reviscolar un sector subaltern i castigat pel poder. Volem una dieta mediàtica valenciana que contemple seriosament la comunicació en llengua pròpia. Demanem a les Corts Valencianes i al Consell autonòmic que isquen de les eleccions del 24 de maig unes polítiques públiques de suport als mitjans en valencià. És possible eixir d’entre les cordes de la inanició si s’apliquen polítiques adequades i coherents des de la Generalitat.
Tot seguit exposem un decàleg d’idees i propostes que podrien aplicar-se:
1. El futur de la comunicació en valencià passa, en primer lloc, per iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en l’àrea dels mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001 signat per tots els grups polítics a les Corts Valencianes i que no s’ha portat a cap. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural i una eina de normalització de la llengua que cal protegir, potenciar i preservar.
2. Cal desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat. Una política que duga a terme, entre altres accions, la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per la reobertura de RTVV amb els criteris de qualitat, pluralisme i valencianització total dels seus continguts que contempla la ILP per la recuperació de la ràdio i televisió valencianes, signada per vora 90.000 valencians.
3. Potenciar l’audiovisual en valencià. Creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i d’un Consell de l’Audiovisual Valencià, així com desplegament de recursos econòmics, legislació i els organismes que siguen necessaris per enfortir aquest sector.
4. Potenciar el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques d’ajudes econòmiques de suport a la llengua desenvolupades des de la Generalitat, diputacions i ajuntaments.
5. Crear xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, consorcis públics de TDT i portals web, i una agència valenciana de notícies en llengua autòctona. Afavorir l’existència i la creació de mitjans de comunicació comunitaris, també anomenats del tercer sector.
6. Recuperar l’espai de comunicació compartit amb altres comunitats autònomes mitjançant acords de reciprocitat entre la Generalitat valenciana i els governs de Catalunya i Balears (i fins i tot d’Andorra) per veure i escoltar totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió en llengua pròpia.
7. Que la Generalitat fixe uns criteris jurídics i polítics (amb legislació i reglaments) per mitigar la dependència mediàtica en castellà, sobretot dels sectors radiofònic i televisiu, tot establint un marc favorable per als operadors i les empreses que empren el valencià.
8. Fer visibles els mitjans de comunicació en valencià. Crear un quiosc a internet on es puga accedir a tots els mitjans existents. Crear igualment un observatori de mitjans amb les universitats valencianes per quantificar els mitjans existents, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i finalment a plantejar estratègies.
9. Potenciar l’estàndard del valencià oral proposat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià, editat en 2011, tant per a la futura RTVV (que cal reobrir amb criteris de qualitat i racionalització econòmica) com per al sector de la ràdio i la televisió local i comarcal.
10. I finalment, elaboració d’un pla autonòmic de la TDT per tal de reconstruir el sector de la televisió digital local cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua autòctona.
18/04/2015
El foment de llengües minoritàries i estrangeres millora el repertori lingüístic
L'aprenentatge de diverses llengües comporta també una forma diferent de parlar
Una investigació de la UJI ha descobert que la diferència entre adquirir una segona o una tercera llengua no és només quantitativa si no, i sobretot, qualitativa, ja que l'aprenentatge de diverses llengües comporta també una forma diferent de parlar, mentres que la competència lingüística en multilingües (aquells que coneixen tres o més llengües) té unes peculiaritats que la diferencien de la dels bilingües o monolingües donada la seua complexitat.
El foment de llengües minoritàries i estrangeres millora el repertori lingüístic L'aprenentatge de tres llengües des de xicotets és molt més que la suma del coneixement de les diferents llengües. Comporta també una forma diferent de parlar, un desenrotllament pragmàtic amb unes peculiaritats úniques i diferenciades, segons demostra l'estudi desenrotllat per la Unitat d'Educació Multilingüe de la Universitat Jaume I sobre la forma en què els menors plantegen les peticions en funció de la seua exposició a una o més llengües. La investigació conclou que els xiquets exposats de forma seqüencial a valencià, castellà i anglés, introduïxen abans els elements mitigadors en les peticions, de manera que en compte de demanar amb imperatius utilitzen un estil més indirecte, així, amb la introducció de l'anglés passen del "ven i jugamos" a "vamos i si tu vols juguem, ¿vale?". Així, l'estudi demostra que si promovem l'exposició al valencià i a l'anglés, podem afavorir la competència comunicativa en les tres llengües (valencià, castellà i anglés) de xiquets de 2 a 5 anys, és a dir, en etapes de prealfabetització.
18/04/2015
El català en el país de les tres-centes llengües
Carme Junyent i Pau Vidal teoritzen sobre el català en una Catalunya independent
La lingüista Carme Junyent (1955) va participar dilluns en un debat a l'Ateneu Barcelonès amb el filòleg Pau Vidal. L'acte es titulava 'El català en el país de les tres-centes llengües'. Junyent hi fou convidada a exposar quin hauria de ser el model lingüístic en una Catalunya independent. Carme Junyent és una prestigiosa lingüista, gran coneixedora de les llengües del món i amb extensa obra publicada. És molt crítica amb el bilingüisme políticament correcte. La seva intervenció es pot veure sencera.
La intervenció de Junyent es va basar en tres punts: perpetuar el bilingüisme és perjudicial; el fet que a Catalunya s'hi parlin tres-centes llengües podria ser una oportunitat per al català; desconfia totalment de la feina de les administracions i té esperança en la dels parlants. En una Catalunya independent serà la gent, no els governs, qui activarà la llengua.
18/04/2015
The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya
Publica un article en què parla de la poca consideració que hi ha a l'estat espanyol per la diversitat lingüística
D'entrada, desmunta un parell de fal·làcies que hi ha a Espanya envers el català. La primera, que no es tracta d'una llengua, cosa que troba 'impossible de justificar'. Va més enllà, i suggereix als castellanoparlants que no saben parlar català que s'adonin que és ben fàcil d'aprendre'n. Proposa com a exercici de parar l'orella i escoltar atentament les declaracions d'Artur Mas en una compareixença recent, de la qual enllaça un vídeo de BTV. 'Si parles espanyol, fixa't que és més fàcil de llegir aquesta notícia que fins i tot d'entendre el discurs curós i pausat del president català', diu.
Continua així: 'El català és una llengua real, i de fet ja era una llengua literària abans que el castellà hagués emergit de la foscor.'
14/04/2015
La radiotelevisió pública del Canadà es fixa en el multilingüisme de l'Aran
Dedica un reportatge a la immersió lingüística de les escoles araneses
La particular realitat lingüística de l'Aran sol cridar l'atenció, de tant en tant, de mitjans de comunicació estrangers. Aquest cap de setmana n'hem tingut una bona mostra: la periodista Myriam Fimbry, de la Ràdio i Televisió Canadenca, ha presentat un reportatge sobre la immersió lingüística a les escoles de la vall.
'La Vall d'Aran en defensa d'una llengua i d'una identitat' és el títol de l'article per a la cadena pública, en què es destaca sobretot un sistema educatiu en què a 'totes les escoles primàries, els infants aprenen cinc llengües: d'entrada l'aranès, després el català i el castellà, i tot seguit el francès i l'anglès'.
'Aquí hi ha hagut un orgull per la llengua. La gent no ha abandonat mai l'aranès', hi afirma més endavant Jèp de Montoya, escriptor i expert en política lingüística de la Vall d'Aran. Malgrat el reconeixement creixent de la llengua i l'esforç d'alguns nouvinguts a la vall per a aprendre-la, com destaca el reportatge, a l'Aran es calcula que entenen o parlen l'occità 3.000 habitants dels 10.000 que hi ha, i sols un 17% el fan servir com a llengua habitual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario